Després d’haver llegit aquest article, m’agradaria dir que, en efecte, la intervenció dels docents en els distints tipus de jocs que exerceixen els xiquets és bastant escassa i, a la vegada, necessària ja que aquests solament intervenen quan han d’introduir un joc nou dins de l’aula o quan algun alumne els ho demana. Per això, de vegades ens trobem amb alguns xiquets que juguen a un determinat joc sense seguir les regles d’aquest o seguint unes altres regles que s’han inventat.
És per això que, des del meu punt de vista, considere que els docents haurien de participar més en els jocs dels xiquets ja que aquests, sobretot si són menuts, necessiten tindre a alguna persona al seu costat que els ajude a aprendre a jugar i els oriente a ampliar aquests jocs, sense “tallar-los” eixa creativitat i imaginació que disposen i això, solament es pot aconseguir jugant una estona amb ells.
Xiques després de llegir l'article he pogut extraure aquesta idea: L'escola és un espai lúdic,espai on els xiquets i xiquetes tenen que aprendre mitjançant el joc. Però no deixant-los amb el joc simplement aprenen, sinó que cal la figura del mestre per guiar-los una mica amb aquest aprenentatge. Aquest ho farà mitjançant l'observació, preguntes sobre diverses questions de l'activitat, per aportar més informació, per fer variants, per repartir materials nous... A més pense que a través del joc és com realment un mestre i un alumne estableixen els seus vincles d'una forma més fàcil. Ja que els vincles que es creen en aquest moment són vincles socials molt forts, per aquest motiu precisament també tenim que deixar que juguen en grup i no de manera individual. Encara que de vegades per experimentar millor les coses també es bò que juguen sols.
En primer lloc, el joc en l'etapa d'Educació Infantil té un paper fonamental perquè és a partir d'aquest, com els xiquets i les xiquetes aprenen coneixements d'una manera lúdica.
Però, cal tindre en compte que la intervenció dels mestres en el temps de joc dels xiquets, és de vital importància ja que de vegades estan jugant a un determinat joc i com que ningú els ha explicat les regles doncs, els xiquets se les inventen. Aleshores, estan jugant per jugar.
Per tant, com a futurs docents hem d'intervindre en el joc dels més menuts a fi de poder explicar-los, orientar-los...però, sense restar tota aquella creativitat que els menuts puguen tindre.
Jo pense que el joc en Infantil, es una necessitat bàsica per a un bon desenvolupament de la inteligència dels mes menuts, a més és imprescindible, ja que desperta les aptituds físiques, emocionals, habilitats socials, imaginació, creativitat i equilibri físic i emocional.
Però, per a que tot açó es porte a terme, nosaltres, els docents, hem de saber cóm i quan ensenyar-los a jugar, quins son els objectius i les metes proposades. Hem de tenir clar el temps, l'espai i els materials que vulguem utilitzar, i com no, molta pasiència amb els mes menuts.
Com bé diuen les meves companyes, els docents deuríen participar més en el joc dels xiquets, ajudar-los i estar al seu costat, ja que aquests, i sobretot si són menuts, necessiten tindre una persona al costat per aprendre.
Hola xiques!
ResponEliminaDesprés d’haver llegit aquest article, m’agradaria dir que, en efecte, la intervenció dels docents en els distints tipus de jocs que exerceixen els xiquets és bastant escassa i, a la vegada, necessària ja que aquests solament intervenen quan han d’introduir un joc nou dins de l’aula o quan algun alumne els ho demana. Per això, de vegades ens trobem amb alguns xiquets que juguen a un determinat joc sense seguir les regles d’aquest o seguint unes altres regles que s’han inventat.
És per això que, des del meu punt de vista, considere que els docents haurien de participar més en els jocs dels xiquets ja que aquests, sobretot si són menuts, necessiten tindre a alguna persona al seu costat que els ajude a aprendre a jugar i els oriente a ampliar aquests jocs, sense “tallar-los” eixa creativitat i imaginació que disposen i això, solament es pot aconseguir jugant una estona amb ells.
Què penseu vosaltres?
Xiques després de llegir l'article he pogut extraure aquesta idea:
ResponEliminaL'escola és un espai lúdic,espai on els xiquets i xiquetes tenen que aprendre mitjançant el joc. Però no deixant-los amb el joc simplement aprenen, sinó que cal la figura del mestre per guiar-los una mica amb aquest aprenentatge. Aquest ho farà mitjançant l'observació, preguntes sobre diverses questions de l'activitat, per aportar més informació, per fer variants, per repartir materials nous...
A més pense que a través del joc és com realment un mestre i un alumne estableixen els seus vincles d'una forma més fàcil. Ja que els vincles que es creen en aquest moment són vincles socials molt forts, per aquest motiu precisament també tenim que deixar que juguen en grup i no de manera individual. Encara que de vegades per experimentar millor les coses també es bò que juguen sols.
En primer lloc, el joc en l'etapa d'Educació Infantil té un paper fonamental perquè és a partir d'aquest, com els xiquets i les xiquetes aprenen coneixements d'una manera lúdica.
ResponEliminaPerò, cal tindre en compte que la intervenció dels mestres en el temps de joc dels xiquets, és de vital importància ja que de vegades estan jugant a un determinat joc i com que ningú els ha explicat les regles doncs, els xiquets se les inventen. Aleshores, estan jugant per jugar.
Per tant, com a futurs docents hem d'intervindre en el joc dels més menuts a fi de poder explicar-los, orientar-los...però, sense restar tota aquella creativitat que els menuts puguen tindre.
ResponEliminaHola xiques!
Jo pense que el joc en Infantil, es una necessitat bàsica per a un bon desenvolupament de la inteligència dels mes menuts, a més és imprescindible, ja que desperta les aptituds físiques, emocionals, habilitats socials, imaginació, creativitat i equilibri físic i emocional.
Però, per a que tot açó es porte a terme, nosaltres, els docents, hem de saber cóm i quan ensenyar-los a jugar, quins son els objectius i les metes proposades. Hem de tenir clar el temps, l'espai i els materials que vulguem utilitzar, i com no, molta pasiència amb els mes menuts.
Com bé diuen les meves companyes, els docents deuríen participar més en el joc dels xiquets, ajudar-los i estar al seu costat, ja que aquests, i sobretot si són menuts, necessiten tindre una persona al costat per aprendre.