Les característiques de la societat actual provoquen que la televisió siga uns dels mitjans de comunicació de major influència per als xiquets. S’ha demostrat que el consum televisiu en aquests és alt i que tot allò que absorbeixen de la televisió ho representen tant en els jocs com en el comportament diari.
Concretament, com diu Carolina Duek a l’article, els xiquets representen al joc el que veuen a la televisió, la qual cosa provoca la disminució o desaparició dels jocs tradicionals. Aleshores, davant aquesta situació, tant pares com mestres, sobretot, hem de fomentar tant els jocs tradicionals a fi que no desapareguen, com també altres tipus de jocs, cançons, etc., que no tinguen relació amb els programes televisius.
Per altra banda, la televisió és un element de motivació per als xiquets i, per tant, tant pares com mestres el podem utilitzar en el procés d’ensenyança-aprenentatge. Si elegim els programes adequats per a l’edat dels xiquets, interactuem amb ells mentre vegem la televisió, controlem el temps i evitem els anuncis per a no crear persones consumistes, els xiquets podran adquirir valors positius, coneixements sobre algun tema o sobre aspectes en general, bones actituds, etc.
Hola xiques!! Després d’haver llegit aquest article, em quede amb la idea de què els xiquets de hui en dia passen moltes hores davant de la televisió mirant els seus programes favorits i aquest fet, ha desencadenat algunes conseqüències. La primera d’elles, es centra en què la televisió ha passat a ser el principal mitjà d’entreteniment de la majoria dels xiquets de la nostra societat perquè molts d’ells es queden a casa veient els dibuixos animats en lloc d’anar al parc i jugar amb els seus amics. La segona, recau en què l’excessiu consum de televisió ha anat desplaçant els jocs tradicionals, ja que els xiquets han “inventat” nous jocs en els quals hi ha present algun aspecte relacionat amb els programes que veuen cada dia a la televisió. I la tercera i última, es basa en què els nens estan convertint-se cada vegada en persones més consumistes ja que quasi tots desitgen tindre a les seues mans algun producte d’un dels seus personatges preferits de la televisió.
En primer lloc, estic d'acord amb les meues 2 companyes.
El text de l'autora Carolina Duek, ens comenta que en la societat actual els xiquets, estan perdent els jocs tradicionals que formen part de la nostra cultura a causa de la influència que reben per part dels mitjans de comunicació sobretot, de la televisió.
Tots sabem que moltes vegades, els xiquets volen comprar-se determinades joguines simplement perquè ho han vist a la televisió.
Per tant, des de l'escola hem de fomentar els jocs tradicionals que abans jugaven els nostres iaios, pares i al mateix temps, disminuir el gran consumisme que reben els menuts per part de la televisió.
A més, considere important que els pares junt als seus fills, deurien d'observar tots aquells aspectes irreals i reals que apareixen a la televisió a fi que puguen tindre una mirada crítica de les coses i no basar-se en tot el consumisme que la televisió els vol fer arribar.
Per últim, dir que esta societat encara diferencia els rols que cada sexe ha de desenvolupar i és a la televisió on està tenint una important funció per a establir-los. Aleshores, hem de controlar el temps que els xiquets estan mirant la televisió i els programes ja que molts d'ells no són recomanats per als xiquets.
Després d'haver llegit l'article d'escola, joc i televisió he arribat al següent:
Els xiquets i les xiquetes d'avui en dia viuen molt influenciats pels mitjans de comunicació, com és la televisió. El que aquest fenomen esta provocant en la nostra societat és que els xiquets no sorgisquen a jugar al carrer com sempre s'ha fet i a més que es convertisquen en uns petits consumistes.
A més, a causa d'açò, encara que també pels perills que tenim constantment en els nostres carrers, els jocs tradicionals als quals nosaltres jugàvem quan erem xicotets estan desapareixent. Avui en dia la majoria d'ells prefereixen jugar a jocs més "antisocials" com poden ser psp o playstation.
Aquest article em sembla de gran importància, doncs pense que tots els pares deurien informar-se dels efectes negatius que aporten els mitjans de comunicació als mes menuts.
Els pares cada vegada acudeixen més a la televisió per a distraure als xiquets. Les cadenes i programes especials per a ells solen adduir que tenen beneficis per a la seva educació i desenvolupament, però hem de ser conscients que veure moltes hores la televisió no aporta cap benefici, i menys per als xiquets menuts. Aquesta, al ser una activitat sedentària i solitària, resta temps a altres activitats mes saludables i enriquidores per al xiquet com jugar amb els companys, fer exercici, estudiar o compartir mes temps amb la família.
Per altra banda, hem de dir que s’han deixat de banda els jocs populars, jocs en els que els mes menuts es divertien i aprenien jugant. La societat ha canviat i ha passat de jugar amb els companys de la forma més senzilla, sense apenes fer-nos falta res, a estar sol a casa, veient la televisió, amb l’ordinador o jugant solitàriament amb les noves tecnologies.
Les característiques de la societat actual provoquen que la televisió siga uns dels mitjans de comunicació de major influència per als xiquets. S’ha demostrat que el consum televisiu en aquests és alt i que tot allò que absorbeixen de la televisió ho representen tant en els jocs com en el comportament diari.
ResponEliminaConcretament, com diu Carolina Duek a l’article, els xiquets representen al joc el que veuen a la televisió, la qual cosa provoca la disminució o desaparició dels jocs tradicionals. Aleshores, davant aquesta situació, tant pares com mestres, sobretot, hem de fomentar tant els jocs tradicionals a fi que no desapareguen, com també altres tipus de jocs, cançons, etc., que no tinguen relació amb els programes televisius.
Per altra banda, la televisió és un element de motivació per als xiquets i, per tant, tant pares com mestres el podem utilitzar en el procés d’ensenyança-aprenentatge. Si elegim els programes adequats per a l’edat dels xiquets, interactuem amb ells mentre vegem la televisió, controlem el temps i evitem els anuncis per a no crear persones consumistes, els xiquets podran adquirir valors positius, coneixements sobre algun tema o sobre aspectes en general, bones actituds, etc.
Hola xiques!!
ResponEliminaDesprés d’haver llegit aquest article, em quede amb la idea de què els xiquets de hui en dia passen moltes hores davant de la televisió mirant els seus programes favorits i aquest fet, ha desencadenat algunes conseqüències.
La primera d’elles, es centra en què la televisió ha passat a ser el principal mitjà d’entreteniment de la majoria dels xiquets de la nostra societat perquè molts d’ells es queden a casa veient els dibuixos animats en lloc d’anar al parc i jugar amb els seus amics.
La segona, recau en què l’excessiu consum de televisió ha anat desplaçant els jocs tradicionals, ja que els xiquets han “inventat” nous jocs en els quals hi ha present algun aspecte relacionat amb els programes que veuen cada dia a la televisió.
I la tercera i última, es basa en què els nens estan convertint-se cada vegada en persones més consumistes ja que quasi tots desitgen tindre a les seues mans algun producte d’un dels seus personatges preferits de la televisió.
En primer lloc, estic d'acord amb les meues 2 companyes.
ResponEliminaEl text de l'autora Carolina Duek, ens comenta que en la societat actual els xiquets, estan perdent els jocs tradicionals que formen part de la nostra cultura a causa de la influència que reben per part dels mitjans de comunicació sobretot, de la televisió.
Tots sabem que moltes vegades, els xiquets volen comprar-se determinades joguines simplement perquè ho han vist a la televisió.
Per tant, des de l'escola hem de fomentar els jocs tradicionals que abans jugaven els nostres iaios, pares i al mateix temps, disminuir el gran consumisme que reben els menuts per part de la televisió.
A més, considere important que els pares junt als seus fills, deurien d'observar tots aquells aspectes irreals i reals que apareixen a la televisió a fi que puguen tindre una mirada crítica de les coses i no basar-se en tot el consumisme que la televisió els vol fer arribar.
Per últim, dir que esta societat encara diferencia els rols que cada sexe ha de desenvolupar i és a la televisió on està tenint una important funció per a establir-los. Aleshores, hem de controlar el temps que els xiquets estan mirant la televisió i els programes ja que molts d'ells no són recomanats per als xiquets.
Hola xiques!
ResponEliminaDesprés d'haver llegit l'article d'escola, joc i televisió he arribat al següent:
Els xiquets i les xiquetes d'avui en dia viuen molt influenciats pels mitjans de comunicació, com és la televisió. El que aquest fenomen esta provocant en la nostra societat és que els xiquets no sorgisquen a jugar al carrer com sempre s'ha fet i a més que es convertisquen en uns petits consumistes.
A més, a causa d'açò, encara que també pels perills que tenim constantment en els nostres carrers, els jocs tradicionals als quals nosaltres jugàvem quan erem xicotets estan desapareixent. Avui en dia la majoria d'ells prefereixen jugar a jocs més "antisocials" com poden ser psp o playstation.
Lidia Martinez Catala
Hola!
ResponEliminaAquest article em sembla de gran importància, doncs pense que tots els pares deurien informar-se dels efectes negatius que aporten els mitjans de comunicació als mes menuts.
Els pares cada vegada acudeixen més a la televisió per a distraure als xiquets. Les cadenes i programes especials per a ells solen adduir que tenen beneficis per a la seva educació i desenvolupament, però hem de ser conscients que veure moltes hores la televisió no aporta cap benefici, i menys per als xiquets menuts. Aquesta, al ser una activitat sedentària i solitària, resta temps a altres activitats mes saludables i enriquidores per al xiquet com jugar amb els companys, fer exercici, estudiar o compartir mes temps amb la família.
Per altra banda, hem de dir que s’han deixat de banda els jocs populars, jocs en els que els mes menuts es divertien i aprenien jugant. La societat ha canviat i ha passat de jugar amb els companys de la forma més senzilla, sense apenes fer-nos falta res, a estar sol a casa, veient la televisió, amb l’ordinador o jugant solitàriament amb les noves tecnologies.